Publicacions
Premis
Seleccionat. Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba, categoría VIII Biennal Europea del Paisatge.
Menció especial. A+ Architizer Award, categoría Concept Architecture + Learning.

Menció especial. A+ Architizer Award, categoría Concept Architecture + Landscape.
Client:
Localització:
Port de Barcelona
Any:
Superfície:
28.143 m2
Fotografia:
Adrià Goula
Els espais recuperats per a la ciutat al voltant del Port Vell, arran dels Jocs Olímpics del 92, necessiten incorporar millores que els actualitzin davant les noves necessitats urbanes, derivades de l’increment d’ús de l’espai públic i dels episodis recurrents de calor extrema vinculats al canvi climàtic.
La proposta identifica els punts de contacte estratègics i de proximitat amb la ciutat, aquells que permeten apropar els beneficis dels nous espais portuaris als veïns i passejants. Allà on coincideixen elements com un pas elevat, la continuïtat del traçat d’un carrer, un arbrat consolidat o unes condicions climàtiques més favorables, és on s’actua.
El recorregut perimetral del Port Vell es reforça a través d’una experiència urbana singular: caminar al costat de l’aigua. Aquesta proximitat —excepcional en el context portuari— es converteix en el fil conductor d’una intervenció paisatgística basada en la teoria Ribbon of Pearls, que proposa peces de valor ecològic connectades com a stepping stones (Richard T. T. Forman). Aquests nodes ofereixen espais de trobada, descans i lleure, i alhora contribueixen a la biodiversitat urbana.

















Disseny empàtic per a una ciutat més habitable
L’antic dic d’abric del port de Barcelona, conegut com el Rompeolas, va ser construït el 1914 i es va mantenir intacte fins a l’obertura de la Nova Bocana el 2003. Com a infraestructura, va possibilitar el desenvolupament de noves tecnologies i oficis, i com a espai públic es va convertir en un indret molt freqüentat pels barcelonins.
Les actuacions recuperen i reinterpretent la vora portuària com a lloc de relació entre ciutat i mar, incorporant una nova capa al paisatge públic. A través d’aquestes intervencions es construeix una narrativa oberta —una museografia a l’aire lliure— que explica el lloc i el posa al servei del gaudi ciutadà.




















